Les Lectures del Comú

Club de lectura del Comú de Particulars

Lectures 2019-2020

Setembre

Josep de Moner “Maria, guerra i pau”

De Moner és un escriptor nascut a Olp que vol reflectir en les seves novel·les la forma de viure i la llengua del Pallars Sobirà. Els seus personatges s’han d’enfrontar a l’entorn, més aviat feréstec, en el que han nascut. Aquest entorn, tot i ser clarament rural, ens permet descobrir unes personalitats de caràcter universal que se les han de veure amb els problemes essencials de l’ésser humà, com la feina, la construcció d’una família, la sexualitat i la política.

Treure

Lolita Bosch “La família del meu pare”

L’escriptora és descendent de Ròmul Bosch i Alsina que va ser alcalde de Barcelona i va fer construir el -ja podríem dir “mític”- moll de la fusta al port de Barcelona. El llibre és la història novel·lada de la reconciliació de Lolita amb la seva família i, en concret, amb el seu pare. També és, al mateix temps, un cant a la ciutat de Barcelona. Una obra intensa per les emocions que desperta.

Octubre

Italo Calvino “El barón rampante”

Calvino va passar una època en que li agradava escriure novel·les molt fantasioses, aquesta n’és una d’elles, potser la més interessant i més complexa. Ara bé, no ens hem de portar a engany, darrera de la fantasia n’hi ha molta al·legoria, molta ideologia, una manera de pensar entre pessimista i amorosa.

Novembre

Pere Calders “Cròniques de la veritat oculta”

Pere Calders “Cròniques de la veritat oculta”

Contes escrits a Mèxic els seus primers anys d’exili. Amb aquest llibre va guanyar el premi Víctor Català de 1954. La literatura de Calders es mou en un aiguabarreig entre fantasia i realitat. Per al lector la fantasia se li presenta de manera tan natural que pot acceptar-la com accepta el pas del temps en un rellotge, o, pel contrari, trobar la realitat tan esboixarrada que li produeixi un gran astorament.

Desembre

Carmen Laforet “Nada»

Amb aquesta novel·la, Carmen Laforet va guanyar el premi Nadal de 1945. Es podría dir que és una recreació urbana de «Solitud» de Víctor Català. Una jove de 18 anys es troba en mig d’un món on hauria de desenvolupar-se e integrar-se a la societat, però aquesta societat li va en contra o està en descomposició. Una novel·la que descriu molt bé la societat barcelonina de posguerra. Camen Laforet malgrat haber escrit moltes obres llargues i curtes només és coneguda per aquesta, quan d’altres com  «La insolació»  té el mateix nivell o superior.

Gener

Andrea Camilleri “Un gir decisiu”

Creador de la saga policíaca del detectiu Montalvano. En aquest llibre es barreja la corrupció, la immigració i la depressió existencial del detectiu. Una novel·la intensa, plena de desig de justícia. Vam llegir “l’opera de Vigàta” que és l’altra gran saga sobre la vida d’un poble imaginari de Sicília.

Febrer

Natalia Ginzburg “Las pequeñas virtudes”

El seu cognom correspon al del seu primer marit que va ser assassinat pels Nazis. Ella es deia Levi i era jueva. Va viure al llarg del segle XX, sobretot a la ciutat de Torí. És una escriptora que fa una anàlisi molt íntima de les relacions familiars i de les relacions socials. Intimista i tendra però, a la vegada, molt contundent perquè no va renunciar mai a defensar una visió d’esquerres i de defensa dels discriminats. Aquest llibre són onze relats força autobiogràfics sobre gent i situacions que va viure.

Març

Erri de Luca “Montedidio”

Un escriptor que té una llengua literària molt poètica. Narra la vida de persones molt pobres amb fantasia i tendresa. El títol es refereix a un barri de Nàpols. Un escriptor molt particular que gairebé no va estudiar i va passar la major part de la seva vida treballant com a obrer o paleta.

Abril

Josep Maria Espinàs «A peu per la llitera”

Es conegut Espinàs pels seus llibres de viatges a peu, fins i tot pel Pallars. Aquest viatge el porta a l’aragó, a la zona fronterera amb catalunya. Espinàs és un gran narrador. Ens manté atents al seu viatge perquè de qualsevol cosa, moment, troballa accidental en fa un comentari atractiu i interessant. Els llibres de viatges que més m’agraden són els que em fan viatjar des de la cadira estant i no aquells que m’expliquen com he d’anar als llocs. A peu per la Llitera més que lectura és un viatge llegit.

Maig

Patricia Highsmith “El talento de Mr Ripley”

Se n’ha fet una pel·lícula d’aquesta novel·la d’intriga i assassinats en la que un  “no ningú” va trepant per l’escala social, cada vegada més amunt gràcies a la seva sang freda, la sort, la immoralitat i la bisexualitat. Un thriller, una obra de sèrie negra d’alta qualitat.

Treure

John Cheever “Això sembla el paradís”

Aquest escriptor és conegut per ser un gran contista i, especialment, pel conte “El nadador” que va ser convertit en pel·lícula. Va ser un crític molt dur de la classe social mitjana-alta i la manca de moralitat de la societat nord-americana dels anys 50 als 70. Aquesta novel·la curta és l’últim que va escriure i té un to lluminós, amable, però valent. Diuen que és una joia.

Treure

Ryszard Kapuscinski “Un dia més de la vida”

Va ser un periodista polonès dedicat a explicar les guerres del món. En aquest llibre ens explica tres mesos que va viure a Angola. Exactament el període entre la marxa dels portuguesos i l’inici de la guerra civil entre dos grups guerrillers que volen governar Angola. És la historia d’una guerra des dels ulls d’un periodista estranger.

L’Associació de Cultura del Comú de Particulars, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Pobla de Segur, ha impulsat el retorn del cant gregorià Stabat Mater a la Pobla.
Es tracta d’un himne que retrata el patiment de Maria durant la crucifixió del seu fill. 

L’Stabat Mater de Mn. Tàpies es presentarà per primera vegada amb l’orquestra Camerata Granados i la coral Verge de Ribera i amb arranjaments del director d’orquestra Pau Romero Andreu. 

Serà el diumenge 31 de març a les 18 h. a l’església parroquial.